No es pot fer tot…

Aquesta Setmana Santa he canviat la costum anual d’anar a León amb la família per passar tres dies d’espeleo intensiva al Massís d’Arbàs, a l’Alta Garona, amb el Comando Patxaran:

Foto del Carlos

Sí, ens va nevar i ploure cada dia, però a dins els avencs i coves només hi circulava aigua… no passa res… A més a més l’Àlex em va regalar un mal d’esquena per acabar de fer la penitència.
O sigui que després de tot això vaig tornar lisiat i defdedat per tota la setmana.

Bé, no passa res… compensa amb l’experiència, el paisatge i la companyia, però clar, arriba el següent cap de setmana i…

falto jo!

…em toca fer bondat.

A més a més dijous que ve és Sant Jordi, dia de cors… i electrocardiogrames.

Share

Amb l’ai al cor

Com cada any, em van arribar els resultats de la revisió de la feina amb el típic “lleuger sobrepès”, però aquesta vegada venien amb un comentari inquietant respecte l’electrocardiograma: Desnivel ST, acuda a su médico de cabecera…
No vaig donar-li importància, la doctora va tenir problemes per enganxar-me les ventoses al pit i vaig pensar que era cosa de la qualitat de les revisions… De totes maneres vaig fer una mica de cibercondríac i em vaig acollonir una mica (clar, sempre surt el pitjor a internet… quin interés tindria fer un article sobre refredats o mala col·locació de ventoses?). Vaig demanar hora pel mateix divendres, així podria fer immersió dissabte i un avenc diumenge sense cap paranoia.

El doctor em va fer un segon electrocardiograma d’urgència i em va dir que es confirmava el desnivel ST, que no em preocupés, però que em donava un paper per demanar hora al cardiòleg de caràcter urgent, que aquell cap de setmana no fes el burru i guardés repós a casa, res d’immersions, res d’activitat física. Molt maco…

La ratllada era considerable, les conseqüències podrien ser desastroses, em prohibirien el submarinisme!!!??? Era la meva gran preocupació, no ho veia gaire clar i em vaig començar a mentalitzar que m’hauria de buscar una nova afició (o obsessió). Ornitologia? passejar pausadament a la recerca d’ocells podria anar bé pel meu cor malalt…

No vaig fer immersió, però vaig acompanyar als d’espeleo per passejar una mica… si em quedava tiesso per una passejada voldria dir que estaria massa cardat per continuar vivint…
La espera fora de l’avenc va ser llarga, però va venir a fer-me companyia un pit roig molt curiós. Començaria aquí la meva nova col·lecció? realment em dedicaré a l’ornitologia?

Pit roig

Al final em van trucar del cardiòleg donant-me hora pel dia de Sant Jordi, d’aquí a dos mesos… i clar, amb la ratllada que portava a sobre pel tema submarinisme s’esperarà ta tia enana! Vaig buscar altres opinions i al final resulta que, veient un electro de fa dos anys, ja ho tenia… o sigui que si durant dos anys no he notat res al pit, ni m’he cansat, ni res d’això, doncs potser que no em preocupi…

Dissabte el mar em va regalar una immersió espectacular amb 17 espècies d’opistobranquis diferents! Moment friki.

Bé, ara falta esperar Sant Jordi per confirmar que el pit roig no representa la fi del submarinisme i que tinc el pit bé.

Share

Agujetes

Uf, tinc el blog abandonat últimament, estic una mica gos… i això que els reis m’han portat un tofàtil que em permetria escriure des del sofà estant…

Bé, aquest cap de setmana he tornat a submergir-me, però als avencs del Garraf… Dissabte el Ginebró i Diumenge l’Avenc de les serps i el Morgan i Comas. Ja no recordava què era tenir agujetes, perquè cruiximents no n’he tingut mai… (agugetes tampoc).

Penjo les fotos del Ginebró. Del Diumenge hi ha els videos que he pujat al iutube, però com que mai me’n recordo que s’han de grabar en panoràmic, no verticalment, doncs han quedat aixafats…

Sortir del Morgan i Comas
Pujar-Baixar: Classes d’en Cocopep

 

Share

On Cristu va perdre l’espardenya…

Com aprofitar un pont de quatre dies? doncs anant on Cristu va perdre l’espardenya i amagar-se sota terra…
Bé, tampoc és això, però anar a Cotiella, al massís d’Armenya té lu seu… Aquesta vegada no hi havia helicòpter i pujar fins allà dalt, doncs bueno… sues una mica la cansalada… tot sigui per les aficions de la tofa… (perquè és ella… té personalitat pròpia).
Un cop allà dalt tot és bucòlic, cap arbre a la vista, aigua a una hora llarga caminant, roques que cauen, forats per explorar, voltors i corbs esperant el seu torn…

Resultats de la jornada: allargar cinquanta metres la topografia d’un avenc i trobar una galeria nova i un pou en un altre. Tot pel mòdic preu d’empastifar-se de merda de corb i passar vuit hores sota terra a uns 2-4 graus de temperatura respectivament. Molt acollidor, diàfan, amb moltes possibilitats…
L’últim dia el vam passar buscant nous forats i revisant els vells viam si s’havia fos el gel i es podia passar millor.

Bé, tot i aquest retrat fastigós l’entorn d’allà dalt és una passada, les nits amb un cel ple d’estels i un silenci que només el trenca alguna esquella de cabra amb insomni. Suposo que falta curtir-me com el Ramon i l’Oriol per no fer tant el ploramiques, però crec que el temps lliure que queda d’estiu i tardor el passaré relaxat sota l’aigua mirant peixicus. Ja em curtiré l’any que ve…

Share

l’Esquerrà

Avui hem anat a fer el penúltim dia de curs d’espeleologia 2007. Penúltim perquè ahir dissabte no hi havia prous monitors, un d’ells amb una tofa i un dit immobilitzat. Avui, però, em disposava a posar el meu gra de sorra a la boca de l’avenc i no me n’he pogut estar de baixar-hi… La mà que tinc xunga és la dreta, per això he gosat… que s’apartin els d’Al filo de lo imposible!!!
Val, sí, amb la meva cara de lluç no cola, només tenia un dit lligat amb una fèrula i el sacrifici hagués estat quedar-me a fora fins les tres menjant-me els mocs… però no sóc esquerrà.

Aquí sota el Txesco ens explica com fer un fraccionament pujant. LLIURE!
Atenció als Imbècils Sense Fronteres, que al final torna a sortir el tema Atrezzo… brutal la intuició de l’Ari…

Share

El primer vol amb helicòpteru!

Aquest cap de setmana varem anar a muntar el campament per la campanya d’espeleologia al Cotiella. Com que havíem de pujar molt material aquest any tocava anar-hi amb helicòpter… impressionant… 2 minuts i mig per 20 euros, quin txollu! Això sí, per baixar caminant varem tardar més de dues hores…

i les fotos d’allà a dalt:

Share

Curs d’espeleologia

He aconseguit engatussar al Txesco, l’Ari i la seva cosina Eli a fer el curs d’iniciació a l’espeleologia! En principi només havien de fer dos caps de setmana per veure què tal, però els ha motivat prou com per continuar… impressionant! encara farem un bon equip per anar visitant forats els caps de setmana…
A part el Jordi Comas, el meu mestre en l’art dels pressiòmetres i el que em va engatussar a mi amb l’espeleologia, ha engatussat al Josep Maria, mestre dels mestres en l’art de l’escaqueig erresenià. I el Carles del club d’espeleo ha aportat una perla que veu Willows i ET’s per tot arreu…, l’Àlex de petit es va donar un cop de cap amb una farola o algu per l’estil… Coneix al Sherif de Molins… deu tenir un passat al món del metall…
A més a més hi havia el Chusep i l’Orlando aportant un bon ambient a les coves… mai sabrem qui dels dos es va cagar… 😉
I no em puc oblidar dels monitors reals, el Ramón, el Carles i l’Oriol… El Jordi i jo ben bé monitors no es pot dir que ho fòssim…

12 i 13 de maig al Massís de Cotiella:

19 i 20 de maig al Garraf i a Sant Llorenç del Munt:

Fotos de’n Jordi (Garraf):

dissabte 16 de maig
L’Àlex ha trobat això al youtubequedislocarmeloshombros:

És el “tap de xampany” de l’avenc de l’Emili Sabaté.
Fot claustrofòbia, més que no pas quan hi varem passar… suposo que és perquè es nota que el tiu les passa canutes… Als possibles nous espeleòlegs no us ho preneu de referència, escolteu la veu calmada del que l’està ajudant… A més no és obligatori passar per aquests forats, hi va passar qui va voler.

Share