Cap de setmana bimbero!

El passat cap de setmana ha estat molt productiu respecte la observació de noves espècies d’opistobranqui per la meva col·lecció (bimbos).

Dissabte vaig anar a l’Ullastre III amb l’H2O a fer la immersió mensual del conveni que hi tenim amb el GROC. Em va tocar fer de guia a un dels nous socis, en José Maria Báñez, però no vam trobar gaire varietat d’espècies. Tot i això vam tenir la sort de veure per primera vegada un Colpodaspis pusilla, un cefalaspideu molt rar de trobar (de moment, potser ara que l’hem vist…). Del GROC només l’havia vist en Xavi Lindo justament un mes enrere, a es Caials.

El diumenge vaig anar fins a l’Étang de Thau, a França, prop de Montpelier. Són prop de tres hores d’anada i tres de tornada, però per sort vaig poder pujar amb en Xavi i l’Eva i compartir les despeses del peatge i el combustible (una bona clavada). El GROC organitzava una expedició de tot el cap de setmana on hi van assistir unes 25 persones.

Vam arribar a les deu del matí als apartaments on s’allotjava la gent que hi havia passat dos o tres dies. No havien pogut fer immersió a le Ponton, objectiu de la sortida, ja que havia bufat fort el vent i l’estany en aquest punt estava mogut. Però diumenge bufava tramuntana i le Ponton està al nord, o sigui que l’aigua estava en condicions.

Per arribar a l’aigua s’havia de caminar uns 500 metres amb tot l’equip carregat. Els més espavilats (uns quants) portaven carretó… M’ho apunto a la llista de coses a comprar.

Caminant al costat d’un canal s’arriba a un espigó amb un far, punt on vam iniciar la immersió. Hi ha poca fondària, entre 5 i 8 metres, i el fons és ple de fang, o sigui que si no vigiles amb l’aleteig en pocs segons et quedes sense visibilitat al mig d’un núvol de partícules. És difícil controlar la pròpia flotabilitat, i impossible la dels companys… o sigui que al final, per intentar fer fotos amb visibilitat, cadascú havia d’anar a la seva bola. Fàcilment es sabia quin racó havia estat visitat i quin no 😛

A la primera immersió vaig veure quatre espècies noves per mi: Polycera hedgpethi, Doris verrucosa, Facelina bostoniensis i Berthella plumula.

També vaig trobar una Jorunna tomentosa molt grossa, una Facelina auriculata (molt semblant a la Facelina bostoniensis), moltes Aplysia punctata copulant i amb postes, Elysia viridis enormes i moltes Dendrodoris limbata també gordetes.

El què és curiós és que algunes d’aquestes espècies normalment les havia trobat amagades a sota les pedres o en immersions nocturnes. Suposo que les característiques de l’estany, amb poc intercanvi d’aigua amb el mar i menys peixos, fan que aquests opistobranquis no tinguin competidors ni depredadors.

Després de 107 minuts d’immersió i sortir amb un somriure d’orella a orella, tocava anar fins al cotxe a canviar de botella. Es va fer llarga la caminada… Vam agafar forces menjant una mica i Sant Tornemi!

A la segona immersió vaig dedicar-me a buscar Haminoea, que en Guillem i la Irene m’havien dit que se n’hi feien i ells al matí n’havien vist. Vaig complir l’objectiu! Haminoea navicula i Haminoea exigua, dos bimbos més! Però no acabava aquí la cosa… Estany endins vaig trobar unes quantes Philine quadripartita, un opistobranqui que encara no s’havia vist durant el cap de setmana i que ni tan sols teníem a la guia del GROC (la Polycera hedgpethi tampoc).

Un cop a casa, revisant les fotografies vaig fer l’últim bimbo! Es veu que una de les Haminoea no ho era, era una Akera bullata! un anaspideu que també s’enterra com les Haminoea (cefalaspideus).

Resumint, en un cap de setmana 9 BIMBOS! Dubto que ho torni a fer cap més vegada a la meva vida… (en aigües del Mediterrani).

  1. Colpodaspis pusilla
  2. Polycera hedgpethi
  3. Doris verrucosa
  4. Facelina bostoniensis
  5. Berthella plumula
  6. Haminoea navicula
  7. Haminoea exigua
  8. Philine quadripartita
  9. Akera bullata
Share

Observacions a l’illa de Vis, Croàcia

Aquest estiu vaig estar per les costes de Croàcia, plenes de restes romanes però també infestades de turistes (com jo, clar). Per sort, amb l’Aurora vam decidir fugir uns dies cap a una de les illes, la més allunyada i deshabitada possible, que és la illa de Vis.

Com que l’Aurora no fa submarinisme i al cotxe no m’hi cabia l’equip, només vaig fer una immersió (50 euros…), però tot i això vaig poder veure uns quants opistobranquis fent snorkel.

A la primera cala que vam trobar, Stiniva, recomanada per uns madrilenys que vam trobar al ferri, l’aigua era transparent i el fons espectacular. La cala era accessible des de l’aigua o només per un caminet de vint minuts llargs des de la carretera i suposo que això ha permès que es conservi quasi intacte (excepte una casa de pescadors convertida en xiringuito).

Stiniva
Cala Stiniva

Les parets queien verticals uns 15 metres fins a un fons de posidònia i precoral·ligen. Em va sorprendre veure uns quants cucs de foc (fins aquell moment només n’havia vist un a Eivissa) i nombroses Peltodoris atromaculata, lleugerament diferents de les que estem acostumats a trobar a la Costa Brava, amb les taques més fosques i grans. En vaig veure tant a la paret, a 1 o 2 metres de fondària, com al fons de precoral·ligen.
Em vaig quedar amb les ganes de fer-hi una immersió…


Peltodoris atromaculata

A altres cales no vaig tenir tanta sort, però clar, havia començat amb una cala insuperable. Tot i això sí que vaig tornar a veure alguna Peltodoris atromaculata més, i girant pedres vaig trobar una Berthella aurantiaca (o Berthellina edwardsi).


Berthella aurantiaca (o Berthellina edwardsi)

Finalment vaig decidir fer una immersió a un centre situat a Komiža, el segon poble de l’illa. Li vaig demanar a l’encarregat del centre que volia fer una immersió de parets, ja que la majoria són en derelictes (les costes de Croàcia n’estan farcides) i el dia anterior a la immersió em va dir que no em preocupés, que tenien dos barques i una de les dues hi aniria.

Al matí em va explicar una altra història que no vaig entendre, però em va vendre la moto d’un derelicte molt gran amb un congres enormes… encara li veig la cara “Big congers! Big Shipwreck!”, i clar, el molt fill de puta em devia veure cara d’ansiós de nitrogen i ho va encertar. Com un tontet vaig dir que sí, té els 50 euros i encula’m.

El derelicte es deia Teti i era un baixell de càrrega que havia topat amb un illot. No estava malament… i m’esperaven els congres a baix…

El guia portava sardinetes i ells ja ho sabien o sigui que de seguida els vam tenir rondant per allà. Realment és una mica caspós el feeding, però un dels congres (1-1.5 metres de llargada, però allà semblava més gran) em va venir a olorar i se’m va quedar mirant a un pam de la cara… una experiència inoblidable, però bé, jo no havia vingut a veure això. Quan em va deixar tranquil i se’n va anar cap als altres vaig anar al què buscava… oh! una Hypselodoris orsinii!


Alimentant els congres…


Hypselodoris orsinii

Suposo que era una postal… cinc submarinistes envoltats de congres i un fent fotos a un opistobranqui de 3 milímetres.

Deixant els congres enrere vaig anar trobant altres opistobranquis, tot i que haver de seguir una immersió guiada té les seves limitacions… i a sobre es va acabar als 40 minuts. Fa molta ràbia tornar una botella de 15 litres mig plena…


Chromodoris krohni

Llista total:

  1. Peltodoris atromaculata
  2. Berthella aurantiaca
  3. Hypselodoris orsinii
  4. Chromodoris krohni
  5. Flabellina affinis
  6. Cratena peregrina

una pena no haver-hi estat més…

Importat del Blog del GROC.

Share