Tornant a l’aigua!

El carnet que em vaig treure després del darrer post escrit en aquest blog va ser el de pare, avui fa disset mesos. Ja m’imaginava que no podria anar tant a l’aigua, que no tindria temps, però no em pensava que no ho trobés a faltar, o fins i tot em fes mandra, però és el que té quan de sobte apareix la cosa més important de la teva vida… Em podria esplaiar i fins i tot fer un blog especial per explicar els canvis a la meva vida (i sobretot la d’en Jan) durant aquest temps, però les coses personals me les guardo de moment 😛

Bé, un canvi que sí que afecta al contingut del blog és que hem anat a viure a Mallorca, a un poble amagat darrera la serra de Tramuntana, Sóller, i escric des de les golfes d’una casa situada als afores del poble. Diguem que estic aïllat del tot 🙂

Centrant-me amb el títol del post, estem començant a controlar millor el temps lliure i gràcies a l’Aurora i que en Jan es distreu amb qualsevol detall que l’envolta, he pogut tornar a l’aigua. Aquesta darrera setmana n’he fet dues de costa molt interessants… La primera buscant Oxynoe olivacea a la punta d’Alcanada (prop del Port d’Alcúdia) i la segona al port de Sóller, per veure si hi ha opistobranquis i valorar si val la pena fer-hi un seguiment periòdic (trobo a faltar Tossa de Mar, snif).

A Alcanada no vaig tenir èxit amb la recerca de l’Oxynoe, però sí que vaig trobar una posta d’aquesta espècie, o sigui que tocarà tornar-hi a anar un altre dia. Durant més de 70 minuts només vaig veure dos exemplars d’opistobranqui (per sort de dues espècies diferents): Elysia timida i Petalifera petalifera.

Petalifera petalifera
Petalifera petalifera

Al Port de Sóller, a només tres metres de fondària, sobre un fons de còdols i posidònia vaig trobar cinc espècies en cinc minuts. L’eufòria de l’èxit em va portar a continuar buscant mar endins, on vaig tornar a la crua realitat del desert mallorquí d’opistobranquis.

De totes maneres, centrant-me en el fons de pedres crec que en tinc per fer un transsecte i anar mirant l’evolució de les espècies al llarg de l’any. A veure quantes en trobo la propera vegada si hi dedico tota la immersió.

Les espècies que vaig trobar van ser Elysia timida, Flabellina pedata, Onchidoris neapolitana, Felimida luteorosea i Spurilla neapolitana. De les dues primeres n’hi havia a patades, de les altres només un exemplar.

Durant el meu passeig al desert vaig trobar per primera vegada un verat volador (Dactylopterus volitans), molt guapo, però no va deixar que li fes una foto tranquil.

Dactylopterus volitans
Dactylopterus volitans (Verat volador o xoriguer)

Share

L’agost a Mallorca

No és que es pugui dir literalment que hagi fet l’agost observant opistobranquis a les aigües mallorquines, però ho he intentat… La temperatura de l’aigua, a 27ºC, no ha ajudat gaire, fent que haguéssim de baixar per sota dels 35 metres per trobar una termoclina de 17ºC, on hi abundaven la majoria d’espècies com les diferents Hypselodoris i Chromodoris.

Les immersions les vaig fer en companyia d’en Nando Darder, un dels primers socis i col·laboradors del GROC (el primer mallorquí) amb una excel·lent col·lecció d’opistobranquis balears:

També ens va acompanyar la Lenka Juskaničová, una entusiasta de la biologia marina que ens segueix fidelment al facebook i que esperem que algun dia es faci sòcia ;-). Cal dir que la Lenka, juntament amb en Miquel Barceló (un recent “caçador” d’opistobranquis), van observar un parell de Cadlina pellucida a la reseva marina del Toro, espècie citada a les Balears per Ballesteros i Templado al 1996, però que de moment no s’ha observat a la costa catalana. Queda pendent d’afegir a la guia del GROC, gràcies a en Miquel que ens cedeix la fotografia (i a veure si s’anima a fer-se soci també).

Amb en Nando vam dedicar dues immersions intentant trobar-la sense èxit al punt on l’havien vist, a uns 40 m de fondària, fet que condicionava la resta de la immersió, amb uns quants minuts de deco acumulats…

Cadlina pellucida
Cadlina pellucida, Miquel Barceló.

En total vam fer quatre immersions al Toro i una nocturna al Caló des Monjo. Evidentment parlo per mi, perquè en Nando, la Lenka i en Miquel n’han fet unes quantes més… De fet el Toro és el seu punt habitual d’immersió i seria interessant que algun dia hi definíssim un transsecte. Els tres són socis de ZOEA, un dels centres de referència a Mallorca.

Un dels meus objectius era trobar la Limenandra nodosa, espècie que tampoc s’ha observat a la costa catalana i també està citada a les Balears per Ballesteros i Templado al 1996. Ens van informar que en Miquel i la Lenka l’havien trobat uns dies abans a la “caverna d’en Nando”, una cavitat bastant reduïda on hi caben com a màxim dos fotosubs estirats :-P, on en Nando hi sol dedicar part de la immersió amb bons resultats, i gràcies a ell, tot i que es queixa de la seva falta de visió, la vam trobar. Cal remarcar que és una espècie molt críptica com podeu comprovar a la fotografia següent:

Limenandra nodosa
Limenandra nodosa, Antoni López-Arenas.

La immersió nocturna al Caló des Monjo la vam fer amb la barca d’en Nando, acompanyats de la seva família, que pacientment es van esperar una bona estona (quasi dues hores d’immersió). És una immersió que antigament s’havia pogut fer des de costa, però que ara ha estat barrat el pas en cotxe. Una llàstima perquè és un punt molt interessant i estaria bé poder practicar immersions “econòmiques”.

Vam observar pocs opistobranquis, però tot i així molt interessants: Dues aplysies, una de les quals sembla que podria ser Aplysia depilans i l’altra Aplysia fasciata (tot i que tinc els meus dubtes que no fóssin dues fasciata); una Berthella ocellata, la segona que veig en 300 immersions; i un parell de Bosellia mimetica amb postes damunt l’alga Hallimeda tuna.

Aplysia cf depilans
Aplysia cf depilans, Antoni López-Arenas.

Per completar les observacions vaig intentar buscar-ne fent snorkel a altres parts de l’illa, afegint a la llista la Caloria elegans a la Cala Estreta (prop de Cala Mesquida, a l’est de Mallorca) i la Hypselodoris villafranca als Bens d’Avall, a Sóller, les dues trobades a uns 5 m de fondària. També cal destacar una Chromodoris krohni trobada a uns 10 m a la cala des Torrent de Pareis, a Sa Calobra, i les Bosellia mimetica presents a diferents punts.


Clica aquí per veure-ho en un mapa més gran (més informació als punts).

La veritat és que a l’hora de començar a escriure tenia la sensació d’haver passat l’agost al desert dels opistobranquis, suposo que perquè a la darrera immersió només vam veure tres espècies (condicionats per la recerca de la Cadlina pellucida…), però tot i que l’absència d’observacions és palpable i desesperant (dramatització), ha sortit un llistat total d’espècies prou decent…

  1. Aplysia cf depilans
  2. Aplysia fasciata
  3. Berthella ocellata
  4. Bosellia mimetica
  5. Calmella cavolini
  6. Caloria elegans
  7. Chromodoris britoi
  8. Chromodoris krohni
  9. Cratena peregrina
  10. Cuthona caerulea
  11. Diaphorodoris luteocincta
  12. Diaphorodoris papillata
  13. Elysia timida
  14. Flabellina affinis
  15. Flabellina ischitana
  16. Flabellina pedata
  17. Hypselodoris fontandraui
  18. Hypselodoris picta
  19. Hypselodoris tricolor
  20. Hypselodoris villafranca
  21. Limenandra nodosa
  22. Peltodoris atromaculata
  23. Platydoris argo
  24. Thuridilla hopei
  25. Tritonia manicata

Salutacions als altres mallorquins que ens segueixen! Un servidor s’ha fet solleric i està una mica espantat per venir a viure en un futur i passar gana d’opistobranquis 😛 Suposo que em falta conèixer altres racons de l’illa… sobretot de costa, que ja he vist que no hi ha massa costum.

ToniTofa

Importat del Blog del GROC.

Share