La maledicció del Castell de Milany

No em tornaré a justificar de nou pel grau d’abandonament d’aquest blog, però hi esquitxaré un altre relat fresc.

Avui he anat a fer feina de camp al Ripollès, on hi estic fent un mapa de riscos geològics. Es tracta d’anar a veure in situ els escarpaments per valorar si hi ha indicis de despreniments i valorar-ne la perillositat (etc.)

Durant tot el cap de setmana ha estat plovent, o sigui que les pistes estaven bastant enfangades i el cotxe, tot i tenir tracció a les quatre rodes (però no és ben bé un 4×4) patinava una mica al pujar cap al castell de Milany, que es troba prop de Ripoll, accedint-hi per una pista des de Vallfogona del Ripollès.

Quan he arribat a dalt ja estava bastant tens (quan el cotxe patina, inconscientment vas apretant les dents i altres músculs, des de l’espatlla fins a l’ojete). Després de mirar l’escarpament que hi ha sota el castell, he mirat de nou el mapa per comprovar que la pista seguia fins a la masia de Milany, cosa que he valorat per no haver de baixar de nou pels pendents fangosos. A la masia hi havia estat i sabia que des d’allà la pista continuava bé.

Engego el cotxe i endavant… bé, això també està una mica enfangat… ui, sí sí, però està millor, sí… ups, pels pèls, això ho he passat una mica justet, espero no haver de girar cua… ups, pels pèls, això ho he passat una mica justet, espero no haver de girar cua… ups, pels pèls, això ho he passat una mica justet, espero no haver de girar cua… ups, pels pèls, això ho he passat una mica justet, espero no haver de girar cua… ups, ups, ups, ups? això no es mou…

el cotxe se m’ha quedat recolzat per la panxa amb les rodes patinant dins el fang 🙁

Res, he provat de posar-hi branques petites i gruixudes, endavant i endarrere, però res… He trucat a la feina per explicar-los el percal on m’havia ficat i ells han trucat a l’assegurança perquè m’enviessin una grua o algú per treure’m d’allà.

El de la grua m’ha trucat dient que estava a Manresa i que havia de pujar fins a Ripoll per agafar un Defender que porta unes cadenes per estirar el meu cotxe i que a veure com ens en sortim… o sigui que en tenia per un parell d’hores.

Quan ha arribat eren cap a les tres de la tarda i ens hi hem posat. Ell m’ha estirat enrere i m’ha tret del forat. Primer round superat.

La segona prova ha estat fer girar el cotxe, que amb el fang ha estat una miqueta complicat perquè tot i tenir les rodes girades el cotxe anava recte seguint les roderes… Finalment ho hem aconseguit.

Les següents proves les hem anat superant de mica en mica, ell a davant amb el Defender i jo al darrera al meu ritme. En algun punt m’ha hagut de posar pedres sota les rodes per no tocar amb els baixos (de baixada tot havia estat més fàcil).

I una vegada de nou al Castell, la baixada que abans m’havia fet por, s’havia convertit en una prova més fàcil. Tot i això, amb primera i acariciant els frens he anat baixant, en alguns trams amb el cotxe lliscant una mica travessat, però bé, he arribat a baix sencer, jo i el cotxe, que és bastant nou i m’hauria fet molt mal haver-lo cascat.

Un bon dia per haver fet 35 anys… com més gran més burru!

Share

Mostreig a la posidònia de Mataró

El passat diumenge 3 de juny alguns membres del GROC vàrem realitzar un mostreig al litoral de Mataró, en aquest cas a la praderia de posidònia de Can Bou, situada entre 18 i 20 metres de fondària.

El mostreig es va fer alhora que el seguiment anual de la praderia de posidònia, organitzat per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) dins el projecte Alguer de Mataró, iniciat fa 16 anys.
Com que va venir un equip de TV3, podeu veure-ho molt ben explicat al telenotícies via 3alacarta.

Aquesta vegada vàrem acompanyar a en Josep Lluís Peralta, coordinador dels mostreigs del GROC a Mataró, en Miqui Rosa, la Senda i un servidor.

Durant els primers 30 minuts va regnar la desesperació al no trobar cap exemplar d’opistobranqui… jo ja em temia el pitjor, però em resistia a anar a provar sort cap a la sorra, tot i que en Josep Lluís el dia anterior hi havia vist 14 Aglaja tricolorata, espècie que encara se’m resisteix 😛

Finalment, en comptes de buscar a les tiges de les plantes, on habitualment s’amaguen alguns opistobranquis, vaig optar per passejar-me per sobre les fulles de posidònia… i bingo! una taqueta de color taronja i negre damunt el verd de la posidònia! una Placida cremoniana!
Aquesta espècie és poc freqüent, però l’any anterior també havia aparegut a un dels primers mostreigs de Mataró. De seguida va aparèixer en Josep Lluis, que es va alegrar per la troballa ja que per ell era un BIMBO!

Placida cremoniana

Mentrestant en Miqui i la Senda van trobar una Cuthona genovae i dues Chromodoris krohni:

Cuthona caerulea  Chromodoris krohni

Una immersió amb pocs exemplars i poques espècies, però les tres bastant vistoses 😛

Josep Lluis, Miqui, Senda i Toni.

Importat del Blog del GROC.

Share

Favorinus branchialis


Mar Menuda, Tossa de Mar. 15m. 21ºC.

Finalment he pogut fotografiar un Favorinus branchialis in fraganti, menjant-se una posta d’un altre opistobranqui (en aquest cas la d’un doridaci). Damunt la posta del doridaci ell hi ha fet la seva (a l’esquerra).

El Favorinus branchialis s’alimenta de les postes d’altres opistobranquis i agafa la coloració d’aquestes.

La Guia del GROC
La Guia del CIB
OPK
Sea Slug Forum
Habitas

Share