Amb l’ai al cor

Com cada any, em van arribar els resultats de la revisió de la feina amb el típic “lleuger sobrepès”, però aquesta vegada venien amb un comentari inquietant respecte l’electrocardiograma: Desnivel ST, acuda a su médico de cabecera…
No vaig donar-li importància, la doctora va tenir problemes per enganxar-me les ventoses al pit i vaig pensar que era cosa de la qualitat de les revisions… De totes maneres vaig fer una mica de cibercondríac i em vaig acollonir una mica (clar, sempre surt el pitjor a internet… quin interés tindria fer un article sobre refredats o mala col·locació de ventoses?). Vaig demanar hora pel mateix divendres, així podria fer immersió dissabte i un avenc diumenge sense cap paranoia.

El doctor em va fer un segon electrocardiograma d’urgència i em va dir que es confirmava el desnivel ST, que no em preocupés, però que em donava un paper per demanar hora al cardiòleg de caràcter urgent, que aquell cap de setmana no fes el burru i guardés repós a casa, res d’immersions, res d’activitat física. Molt maco…

La ratllada era considerable, les conseqüències podrien ser desastroses, em prohibirien el submarinisme!!!??? Era la meva gran preocupació, no ho veia gaire clar i em vaig començar a mentalitzar que m’hauria de buscar una nova afició (o obsessió). Ornitologia? passejar pausadament a la recerca d’ocells podria anar bé pel meu cor malalt…

No vaig fer immersió, però vaig acompanyar als d’espeleo per passejar una mica… si em quedava tiesso per una passejada voldria dir que estaria massa cardat per continuar vivint…
La espera fora de l’avenc va ser llarga, però va venir a fer-me companyia un pit roig molt curiós. Començaria aquí la meva nova col·lecció? realment em dedicaré a l’ornitologia?

Pit roig

Al final em van trucar del cardiòleg donant-me hora pel dia de Sant Jordi, d’aquí a dos mesos… i clar, amb la ratllada que portava a sobre pel tema submarinisme s’esperarà ta tia enana! Vaig buscar altres opinions i al final resulta que, veient un electro de fa dos anys, ja ho tenia… o sigui que si durant dos anys no he notat res al pit, ni m’he cansat, ni res d’això, doncs potser que no em preocupi…

Dissabte el mar em va regalar una immersió espectacular amb 17 espècies d’opistobranquis diferents! Moment friki.

Bé, ara falta esperar Sant Jordi per confirmar que el pit roig no representa la fi del submarinisme i que tinc el pit bé.

Share