Síndrome de Down

Aquest anunci el vaig veure deu fer uns 8 anys quan vivia a Cerdanyola amb en Nino, en Fèlix i la Sandra… Em va ficar la pell de gallina, suposo que influenciat per la cançó de radiohead també, i pel doble clatellot al final de l’anunci. Quan vaig tenir internet, ja al pis de Nou Barris, va ser de les primeres coses que intentava trobar via kazaa i emule i no hi havia manera… Amb el descobriment del Youtube fa uns mesos ho vaig aconseguir!
L’he enviat a molta gent via mail, però crec que es mereixia sortir al meu blog.

Els subtítols estan en portuguès, més o menys es poden entendre. No els tradueixo aquí perquè us aixafaria l’anunci. Els introduiré com a comentari i si no ho heu pillat mireu-los després de veure’l.
“en Carlinhos va a l’escola tots els dies, el seu amic no”…

Share

Antònia Font

He fet un petit treball de recerca…

Components:
Pau Debon: veu
Pere Debon: bateria
Jaume Manresa: teclats
Joan Roca: baix
Joan Miquel Oliver : guitarra, música i lletra

Biografia
L’any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l’Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d’aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d’aquí el grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca que fins la publicació del primer disc.
Antònia Font és també el títol d’aquest primer treball discogràfic on s’inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l’estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L’elapé té la particularitat d’haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d’haver venut 4000 còpies i passar més d’un any exhaurit.
A Rússia (disc català de l’any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d’una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l’any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al “Primer festival galàctic d’ultramar i el pirineu” amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.
El 2004 s’edita Taxi. Premi Altaveu ’04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l’any per la revista Enderrock, millor disc de l’any a Rock’n’clàssic… El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l’any d’àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d’unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.
(copiat d’aquí)

Hi falta la informació del darrer disc, Batiscafo Katiuskas, però la podeu trobar a la seva web oficial juntament amb la discografia.

Us enganxo uns quants videos:

Batiscafo Katiuskas

Wa yeah!

Extraterrestres

Astronauta rimador

Share

Joan Miquel Oliver

L’ànima d’Antònia Font, compositor, lletrista i guitarra. Té un disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, una petita obra d’art. Tu m’entens, jo se que tu m’entens.

Per qui encara no conegui aquest geni, us poso un video de l’entrevista que li van fer a Silenci:

Vaig tenir l’honor de poder anar a un dels concerts d’ell a l’Heliogaval, gràcies al Pol Bosch…
Li vam anar a fer un petó al front, acte simbòlico-sentimental, no us passa amb certs personatges que els valoreu tant que us venen ganes d’agafar-los el cap i fer-los un petó al front per donar-los les gràcies per existir? Bé, reconec que del sentiment al fet hi va un tros… i que no ho tornaré a fer més… no ho va entendre massa… primer perquè el Titu li va preguntar si li podíem fer el petó a la calva… ell va dir que no tenia calva… (això és discutible, però l’error en sí era el detall, que l’homenatge anava al front, al seu cervell…) Jo li vaig dir que vale, que no tenia calva però que li volíem fer un petó al front… No ens va dir que sí ni que no, però smuac smuac i va fer cara de “però sou tontos o què us passa?” i el vam deixar xerrant amb la noia a qui havíem interromput, una noia alta despampanant amb un vestit vermell… què collons havia d’entendre la simbologia del nostre acte!

Us enllaço un tros del concert d’aquell dia que he trobat al youtubeundiatonto:

Un altre dia buscaré coses d’Antònia Font… més obres d’art… un llapis d’ikea, un pistatxo, uo yeah!

Afegeixo més videos (dia 10 de maig):

Petit homenet de montanya:

Pallaso:

I els dos nous singles (dia 26 de maig):

Hansel i Gretel:

Sa nuvia morta:

Share

Setmana Santa 2007

Després de 29 anys anant a León amb família, vaig aconseguir engatussar a aquests tres perquè m’hi acompanyessin, a veure processons i a “matar judios”. Les processons els van entusiasmar, com podeu veure a la foto, però el què és destacable d’aquests quatre dies és la gastronomia… ens van embotir de morcillas, xorizos, quesos, pulpitos, camalares, colcretas, escalopas, menestras de verduras sin verduras… Impresionant… mai no hi havia menjat tant… és un no parar, demanes una canya, doncs una tapa, demanes un vi, doncs una tapa, vas a dinar, doncs abans de prendre’t nota t’entaforen 4 croquetes.
Al final agafes complexe de Hansel i Gretel a lo bestia, segur que als afores de León et paren i et porten a l’escorxador i et converteixen en morcilla…
Realment som uns garrepes aquí… bé, la gent dels bars, clar… ja podrien regalar tapes amb cada cervesa…

He penjat les fotos a l’àlbum de picassa. De les processons ja en parlaré un altre dia…

León 2007
Share