Joan Miquel Oliver

L’ànima d’Antònia Font, compositor, lletrista i guitarra. Té un disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, una petita obra d’art. Tu m’entens, jo se que tu m’entens.

Per qui encara no conegui aquest geni, us poso un video de l’entrevista que li van fer a Silenci:

Vaig tenir l’honor de poder anar a un dels concerts d’ell a l’Heliogaval, gràcies al Pol Bosch…
Li vam anar a fer un petó al front, acte simbòlico-sentimental, no us passa amb certs personatges que els valoreu tant que us venen ganes d’agafar-los el cap i fer-los un petó al front per donar-los les gràcies per existir? Bé, reconec que del sentiment al fet hi va un tros… i que no ho tornaré a fer més… no ho va entendre massa… primer perquè el Titu li va preguntar si li podíem fer el petó a la calva… ell va dir que no tenia calva… (això és discutible, però l’error en sí era el detall, que l’homenatge anava al front, al seu cervell…) Jo li vaig dir que vale, que no tenia calva però que li volíem fer un petó al front… No ens va dir que sí ni que no, però smuac smuac i va fer cara de “però sou tontos o què us passa?” i el vam deixar xerrant amb la noia a qui havíem interromput, una noia alta despampanant amb un vestit vermell… què collons havia d’entendre la simbologia del nostre acte!

Us enllaço un tros del concert d’aquell dia que he trobat al youtubeundiatonto:

Un altre dia buscaré coses d’Antònia Font… més obres d’art… un llapis d’ikea, un pistatxo, uo yeah!

Afegeixo més videos (dia 10 de maig):

Petit homenet de montanya:

Pallaso:

I els dos nous singles (dia 26 de maig):

Hansel i Gretel:

Sa nuvia morta:

Share

Deixa un comentari