On Cristu va perdre l’espardenya…

Com aprofitar un pont de quatre dies? doncs anant on Cristu va perdre l’espardenya i amagar-se sota terra…
Bé, tampoc és això, però anar a Cotiella, al massís d’Armenya té lu seu… Aquesta vegada no hi havia helicòpter i pujar fins allà dalt, doncs bueno… sues una mica la cansalada… tot sigui per les aficions de la tofa… (perquè és ella… té personalitat pròpia).
Un cop allà dalt tot és bucòlic, cap arbre a la vista, aigua a una hora llarga caminant, roques que cauen, forats per explorar, voltors i corbs esperant el seu torn…

Resultats de la jornada: allargar cinquanta metres la topografia d’un avenc i trobar una galeria nova i un pou en un altre. Tot pel mòdic preu d’empastifar-se de merda de corb i passar vuit hores sota terra a uns 2-4 graus de temperatura respectivament. Molt acollidor, diàfan, amb moltes possibilitats…
L’últim dia el vam passar buscant nous forats i revisant els vells viam si s’havia fos el gel i es podia passar millor.

Bé, tot i aquest retrat fastigós l’entorn d’allà dalt és una passada, les nits amb un cel ple d’estels i un silenci que només el trenca alguna esquella de cabra amb insomni. Suposo que falta curtir-me com el Ramon i l’Oriol per no fer tant el ploramiques, però crec que el temps lliure que queda d’estiu i tardor el passaré relaxat sota l’aigua mirant peixicus. Ja em curtiré l’any que ve…

Share

4 comentaris a “On Cristu va perdre l’espardenya…

  1. T’estàs preparant el terreny per abandonar aquesta afició, eh!?

    Vaya merda de cursetista estàs fet. El que vas trobar a faltar són mosses sueltes!

    Freud diria que entrar en forats petits, humits i foscos fa pinta de desig reprimit.

  2. no, no la penso abandonar, però sí dosificar… mosses sueltes? bé suposo que sí, però evidentment no n’esperava trobar allà dalt… és vida de semi-ermità…
    En Freud no en té ni puta idea, no parava de projectar els seus problemes…

Deixa un comentari