Un tros de fang

Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant,
a les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.

Tu no saps reconèixer en mi,
el què tinc d’or et sembla una llauna,
jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me.

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir…

Mishima.

Share

Deixa un comentari