… i fins aquí, Antònia Font

La primera vegada que vaig saber de la seva existència va ser quan van treure el segon disc (A Rússia), cap al 2001, i no va ser per escoltar-los sinó perquè la Marta Borràs em va demanar que li gravés els dos cd d’Antònia Font a la seva germana Rosa (encara no estaven esteses les gravadores de cd). Me’ls vaig escoltar, tenien algo diferent, però pel meu gust eren massa patxangueros…

Al cap d’uns anys, a una entrevista de ràdio (crec que era a “El món s’acaba” d’en Xavier Grasset) vaig sentir que deien que havien tret un nou disc i estaven sorpresos del seu èxit, que ells l’havien fet per passar-s’ho bé, per jugar una mica, farts que no els fessin cas amb els altres. Parlaven del disc Taxi (2004). Em van caure molt bé i al cap de poc m’havia comprat el disc, un digipak molt guapo que contenia el cd i un dvd amb la pel·lícula: Acronia i col·lapse del Dr. Polanski. Flipant amb la presentació, els títols, les lletres i la música, els robots i llumetes retro-futuristes, amb sensació de tenir una obra mestra a les mans… Recordo que me’l vaig gravar pel cotxe junt amb l’Alegria (2002), que també em va agradar (tot i trobar-lo encara una mica patxanguero). Els dos primers crec que encara no els he escoltat mai sencers.

Després van treure el Batiscafo katiuscas (2006), molt més tendre, que també em va agradar molt.

Els seus experiments amb orquestra no m’han acabat mai d’enganxar… sí que vaig trobar maco el concert del Liceu (a la tele), però el Coser i Cantar (2007) no me l’he escoltat mai sencer tampoc…

Quan ja semblava que ho havien deixat, em van sorprendre amb el Lamparetes (2011), segurament el seu millor àlbum, i quan encara no havia tingut temps d’avorrir-lo (de tant escoltar) un any després van i treuen un disc amb 40 cançons curtes: Vostè és aquí (2012).

I va i a finals del 2013 has de sentir que ho deixen, que s’acomiaden amb un concert (que acaben essent tres), que Antònia Font desapareix. Vete a tu pueblo!

Amb molta sort vaig aconseguir un parell d’entrades, justament pel darrer dels tres concerts (i vaig gravar com vaig poder els vídeos d’aquí dalt).

Share

Un comentari a “… i fins aquí, Antònia Font

Deixa un comentari