Observacions a l’illa de Vis, Croàcia

Aquest estiu vaig estar per les costes de Croàcia, plenes de restes romanes però també infestades de turistes (com jo, clar). Per sort, amb l’Aurora vam decidir fugir uns dies cap a una de les illes, la més allunyada i deshabitada possible, que és la illa de Vis.

Com que l’Aurora no fa submarinisme i al cotxe no m’hi cabia l’equip, només vaig fer una immersió (50 euros…), però tot i això vaig poder veure uns quants opistobranquis fent snorkel.

A la primera cala que vam trobar, Stiniva, recomanada per uns madrilenys que vam trobar al ferri, l’aigua era transparent i el fons espectacular. La cala era accessible des de l’aigua o només per un caminet de vint minuts llargs des de la carretera i suposo que això ha permès que es conservi quasi intacte (excepte una casa de pescadors convertida en xiringuito).

Stiniva
Cala Stiniva

Les parets queien verticals uns 15 metres fins a un fons de posidònia i precoral·ligen. Em va sorprendre veure uns quants cucs de foc (fins aquell moment només n’havia vist un a Eivissa) i nombroses Peltodoris atromaculata, lleugerament diferents de les que estem acostumats a trobar a la Costa Brava, amb les taques més fosques i grans. En vaig veure tant a la paret, a 1 o 2 metres de fondària, com al fons de precoral·ligen.
Em vaig quedar amb les ganes de fer-hi una immersió…


Peltodoris atromaculata

A altres cales no vaig tenir tanta sort, però clar, havia començat amb una cala insuperable. Tot i això sí que vaig tornar a veure alguna Peltodoris atromaculata més, i girant pedres vaig trobar una Berthella aurantiaca (o Berthellina edwardsi).


Berthella aurantiaca (o Berthellina edwardsi)

Finalment vaig decidir fer una immersió a un centre situat a Komiža, el segon poble de l’illa. Li vaig demanar a l’encarregat del centre que volia fer una immersió de parets, ja que la majoria són en derelictes (les costes de Croàcia n’estan farcides) i el dia anterior a la immersió em va dir que no em preocupés, que tenien dos barques i una de les dues hi aniria.

Al matí em va explicar una altra història que no vaig entendre, però em va vendre la moto d’un derelicte molt gran amb un congres enormes… encara li veig la cara “Big congers! Big Shipwreck!”, i clar, el molt fill de puta em devia veure cara d’ansiós de nitrogen i ho va encertar. Com un tontet vaig dir que sí, té els 50 euros i encula’m.

El derelicte es deia Teti i era un baixell de càrrega que havia topat amb un illot. No estava malament… i m’esperaven els congres a baix…

El guia portava sardinetes i ells ja ho sabien o sigui que de seguida els vam tenir rondant per allà. Realment és una mica caspós el feeding, però un dels congres (1-1.5 metres de llargada, però allà semblava més gran) em va venir a olorar i se’m va quedar mirant a un pam de la cara… una experiència inoblidable, però bé, jo no havia vingut a veure això. Quan em va deixar tranquil i se’n va anar cap als altres vaig anar al què buscava… oh! una Hypselodoris orsinii!


Alimentant els congres…


Hypselodoris orsinii

Suposo que era una postal… cinc submarinistes envoltats de congres i un fent fotos a un opistobranqui de 3 milímetres.

Deixant els congres enrere vaig anar trobant altres opistobranquis, tot i que haver de seguir una immersió guiada té les seves limitacions… i a sobre es va acabar als 40 minuts. Fa molta ràbia tornar una botella de 15 litres mig plena…


Chromodoris krohni

Llista total:

  1. Peltodoris atromaculata
  2. Berthella aurantiaca
  3. Hypselodoris orsinii
  4. Chromodoris krohni
  5. Flabellina affinis
  6. Cratena peregrina

una pena no haver-hi estat més…

Importat del Blog del GROC.

Share

Deixa un comentari